Ghostwriter Craft

 Visual Analysis Essay

Ho sento bloc.cat, però he sucumbit als encants de wordpress: insertar rss de les pàgines dels amics, embedir el meu twitter, poder penjar videos de vimeo i cançons de grooveshark… Són massa coses per passar-ho per alt.

Així doncs a partir d’ara em trobareu a Academic Writing Services For Graduate Students

Ens veiem a wordpress. Fins aviat



Comentaris tancats a Me’n vaig a WordPress

http://aspenatyourservice.net/speeches-for-purchase/ Speeches For Purchase

 

Disposat
a passar una altra nit fora de casa. Desfaig la maleta, trec el
necesser, el pijama i… Horror! M’he deixat el llibre -el que estic
llegint ara mateix: Ángulo de reposo, d’en Wallace Stegner- i jo sóc
d’aquells que si comença un llibre, no el deixa fins acabar-lo:
simultanejar la lectura de diversos llibres em sona a infidelitat
conjugal.

Però
si no hi ha més remei… Cerco per la casa, a veure què trobo. La
bibioteca és escasa. Els llibres antics i atrotinats. Només em crida
l’atenció un llibre d’Acantilado relativament nou i molt curt. Com que
Acantilado té un catàleg que no defrauda, l’agafo encara que amb cert
escepticisme ja que no em sona de res ni el títol – Helena o el mar del
verano
– ni l’autor – Julián Ayesta -.

Cada
pàgina que passo em genera un progressiu estat d’exultació: he
descobert un veritable tresor. No aconsegueixo entendre com un llibre
així ha pogut passar-me desaparcebut (tenint com tinc els millors
assessors literaris del planeta).

Helena
y el mar del verano em sumeix en una delectació que feia temps que no
experimentava en un llibre. Em recorda una mica “La aparición del eterno
femenino contada por su majestad el rey” de l’Álvaro Pombo en com
aconsegueix plasmar els pensaments d’un pre-adolescent, concatenant els
raonaments peregrins sense cap mena de puntuació.

També
em va resulta inevitable la comparació amb Chico de barrio, que he
llegit recentment, on Ermanno Olmi ens explica com va trencar la closca
de la seva infantesa enmig de la Segona Guerra Mundial.

Però
Helena… és incomparablement millor. Aconsegueix un halo de melanconia
corprenedor que per uns moments experimentes una mena de
regressió mental a la infantesa. Les percepcions del nen protagonista
són tan absolutes i radicals, tan sinceres, que et porten de la rialla a
la llàgrima en menys d’un paràgraf.

Un dels millors llibres que he llegit mai.



Essay Markets That Pay

http://www.fkbv.uni-mb.si/?southfield-school-homework-helper Southfield School Homework Helper

Parlant amb el Dissertation Accounting Standards ha sortit el tema d’en Víctor Jara. Se li han posat els ulls plorosos recordant les seves cançons, el seu tràgic assassinat al Estadio Nacional… Amb el seu botxí encara lliure i ocupant un càrrec públic.

En honor seu va grabar aquest tema, sense cap més instrument que la seva guitarra i la veu de la seva esposa; respectant tots i cadascun dels acords. Només canvia la veu: la Maria José ho ha bordat.



http://akotguvenlik.com/?pratt-undergraduate-admission-essay Pratt Undergraduate Admission Essay

No sembla que la música en català deixi gaire espai a la trascendència, per això resulta una mica exòtic escoltar una cançó com aquesta del Petit de Cal Eril.

 

2s comentaris

Brothers

He disfrutat com un masell amb el darrer film d’en Jim Sheridan (En el nombre del padre). Maguire, Gyllenhaal i Portman borden unes interpretacions impressionants. El guió -aparentment lineal- té una densitat dramàtica propera a una tona de plom. Un germà es deshumanitza en la guerra mentre l’altre que surt de la presó es retroba a si mateix gràcies a la seva família, el descobriment del perdò, la fidelitat, el fills que no s’entenen amb els seus pares i els pares que no volen entendre els seus fills… Em pregunto com es poden dir tantes coses amb una hora i quaranta minuts de pel·lícula. I a més a més la música no té pèrdua: Thomas Newman (que canvia el piano per la guitarra i aconsegueix fer una altra obra mestra a l’estil d’American Beauty), U2 i la per mi fins ara desconeguda Simon Wilcox. Mare de Déu Senyor, quin tros de pel·lícula…

2s comentaris

Llegeix!

 

Soma és una paraula polihèdrica com aquest bloc, amb un munt de significacions descobertes i una que m’han descobert avui. Soma ja no és només "cos" en grec, ni el títol d’una cançó dels Smashing Pumpkins, ni la droga del món feliç de Huxley… Avui he descobert el més profund i veritable sentit de Soma, i m’ho han fet descobrir en Marc des de Kènia:

Sempre m’he preguntat què significa el "soma" del teu bloc i crec que he
trobat la resposta definitiva. En suahili, "kusoma" és el verb "llegir"
on ku és la partícula de l’infinitiu; per tant, l’imperatiu de la
segona persona del singular (llegeix!) s’obté només esborrant la
partícula infinitiva. I què ens queda: soma!!!
No és meravellós i alhora fantàstic el món de les llengües???

Tant meravellós i fantàstic com la blogosfera i la fauna que la pobla! Meravellosa i fantàstica la màgia de les paraules que es llancen a un espai infinit a la recerca d’uns ulls que les llegeixin, i eternitzin així la subtil matèria d’un pensament o la poderosa energia d’una emoció. Soma! Llegeix!

1 comentari

Des-concertat

Ja
de ben petit em vaig sentir fascinat per la contundència de la lògica
matemàtica i la solidesa del mètode científic. Tant és així que he
acabat dedicant gran part de la meva tasca professional a encomanar
aquesta mateixa passió als meus alumnes ensenyant física, química i
matemàtiques en una escola diferenciada.

Per
aquesta raó aplaudeixo totes les decisions que tenen un fonament
empíric; per exemple, si un govern instaura un ministeri d’igualtat per
combatre la violència masclista i després de sis anys de funcionament
els casos d’aquesta lacra no només no minven sinó que augmenten, doncs
aplaudeixo que es tanqui la barraca i es destinin aquests diners cap a
iniciatives més eficaces. Pura lògica.

Com
també estaria totalment d’acord amb què se suprimissin els concerts a
les escoles diferenciades si es demostrés que contribueixen a l’augment
de la discriminació de les dones en la societat… Però resulta que els
estudis -científics, rigurosos i contrastables-  demostren el contrari.

Seria
magnífic que els hereus de la il-lustració mostressin un xic més de
respecte per la raó, encara que sigui a costa dels rèdits electorals.

4s comentaris

Silenci…

Ja fa dies que tenia el bloc en silenci. Cap publicació, cap video, cap suggeriment literari… No és que m’hagi oblidat de vosaltres, és que tenia entre mans 1000 embolics i el bloc és el que feia 1001.

Ara Soma torna a ocupar la posició 1000 perquè un dels embolics ja ha quedat finiquitat: la plana web del tempir. La veritat és que m’ho he passat molt bé aprenent a fer anar el Joomla i descobrint un món -el del php- que té unes possibilitats infinites. Una de les coses que més m’ha agradat és que no he tingut cap dubte que no hagi trobat la solució en els fòrums especialitzats. Només calia copiar textualment un missatge d’error i col·locar-lo entre cometes al Google per trobar centenars de discussions oferint alguna explicació. Em meravella aquesta mena de solidaritat entre tots els cibernautes, aquesta xarxa que sobrepassa nacions, cultures i credos. Potser no es poden extreure conclusions d’aquesta nimietat, però tinc la impressió que, gràcies a la xarxa, com més va la humanitat és va fent una realitat mes palpable.

 

3s comentaris

Bon Nadal!

Encara que sigui amb retard… Em va arribar aquest post per felicitar-me el Nadal i encara em dura l’emocionada. Mentre el veia em va venir al cap "La resurrecció de Haendel" que relata Zweig en el seu Moments estelars de la humanitat. Realment sembla que un món decadent congregat en el sagrat temple del capitalisme (els grans magatzems) es redimeixi del seu culte idolàtric al déu consum, i gràcies a la bellesa d’aquest himne celestial, retrobi el seu veritable Déu, que avui s’ha fet home.

 

Comentaris tancats a Bon Nadal!

Fire and Rain

 Als inicis de la seva carrera artística, en James Taylor va ser protagonista d’una tragèdia que el va marcar per tota la vida. Mentre es trobava a Londres, grabant un nou treball, li va arribar la notícia que la Suzanne, la seva xicota fins aleshores, s’havia tret la vida. Semblava com si la seva exitosa carrera artística anés parella als seus drames personals: l’addicció a les drogues, els suïcidi de la dona que estimava…

D’aquí en va sortir un cançó, Fire and Rain, en la que, entre d’altres coses, demana:

Won’t you look down upon
me, Jesús. You’ve got to help me make a stand. You’ve just got to see me
through another day.
Jesús es va escoltar la petició d’en James Taylor: amb els anys es va recuperar de l’addicció de les drogues, la seva vida va anar recuperant la normalitat i les seves cançons han estat un bàlsam per tots els que compartim amb ell les alegries i les penes en les dolces melodies de les seves cançons. 

1 comentari